Resultats de la cerca

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…

És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…

Durant aquest 2016 els judicis contra responsables polítics i militars de la guerra dels Balcans van continuar, entre els quals cal destacar els oberts contra Radovan Karadžić i Ratko Mladić Al mes de març el Tribunal de la Haia va donar a conèixer la sentència contra Karadžić –antic líder polític dels serbis de Bòsnia, detingut el 2008–, que el va condemnar a quaranta anys de presó per crims contra la humanitat i genocidi Segons la sentència se’l considera responsable polític del genocidi de Srebrenica, on el 1995 van ser assassinades més de 8000 persones, així com del setge de Sarajevo 1992…

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…

La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d…

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa…