Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
El marc històric del romànic de l’Anoia
Art romànic
La prehistòria El món ibèric Els primers poblaments paleolítics L’Abric Romaní de Capellades és un antic habitatge d’època paleolítica, amb restes d’indústries de l’època mosteriana ECSA - M Sagarra Les condicions naturals van afavorir una precoç aparició de la vida humana a l’actual comarca de l’Anoia Els còdols trobats al Bruc permeten imaginar-hi poblament al paleolític inferior de manera més definida, en el pas del paleolític inferior al mitjà, l’Homo Sapiens neanderthalensis ocupà un habitatge temporal a Sant Jaume Sesoliveres Igualada on, en el marge esquerre de l’Anoia, vivia de la…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…
Els monuments romànics de l’Empordà
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapes del Baix Empordà a dalt i l’Alt Empordà a baix, amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia A l’Empordà s’ha conservat una mostra important de construccions laiques i de jaciments arqueològics, que, estudiada acuradament, pot permetre de conèixer bé alguns aspectes de la seva societat, l’estructura territorial, els habitatges, la vida quotidiana, l’organització defensiva, les construccions militars, les maneres com eren sebollits els homes i els llocs on eren enterrats, etc Tot…
Del regnat de Jaume II a la Pesta Negra
Art gòtic
El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
Comunicar-se en català
Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va ocupant, a més de l’àmbit…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
Sant Pere de Galligants (Girona)
Art romànic
Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…