Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
animal
Biologia
Animal irracional (en oposició a home).
L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…
El poblament humà de les boscanes decídues
L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i…
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…
tinença d’Alcalatén
Història
Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén.
Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda,…
Etòlia
Geografia històrica
Antic estat situat a la part occidental de la Grècia central, que limitava al nord amb l’Epir, al sud amb el golf de Corint, a l’est amb la Lòcrida i a l’oest amb el riu Aquelous.
Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats…
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae…
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’…
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als…
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal destacar,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina