Resultats de la cerca
Es mostren 5684 resultats
Marc històric i cronològic del món romànic a Catalunya
Els precedents de la formació política de Catalunya Amb motiu de la celebració del millenari de Catalunya escrivíem que no hi havia dubte que en un moment determinat ens trobàvem amb una sèrie de trets d’una certa identitat que començaren a afaiçonar, tímidament, el nostre poble aquests trets no aparegueren de sobte, ni obeint a una consciència concreta, però hi eren, i lentament s’hi feren presents perquè els pobles mai no apareixen de sobte, ni tenen una partida de naixença concreta en un any determinat El naixement d’un poble forma un procés lent i es descabdella a poc a poc * Vista de…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…
El marc històric del romànic de la Fenolleda
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Famós crani de l’home de Talteüll, que visqué entre 350 000 i 450 000 anys enrere, trobat a la cova de l’Aragó, en un territori inicialment del Perapertusès, ara unit al Rosselló J Abélanet La prehistòria i la història antiga de la Fenolleda i la veïna comarca del Perapertusès estan íntimament relacionades Per això hem optat per estudiar-les conjuntament, tot incloent els jaciments dels municipis de Vingrau i Talteüll amb el famós jaciment de la cova de l’Aragó, ara de la comarca del Rosselló, però que havien format part del…
La literatura: del classicisme al romanticisme
Racionalisme i classicisme Durant la primera meitat del segle XVII, el filòsof francès René Descartes va establir les bases d’una gran revolució en el pensament i en les arts Les conseqüències d’aquest canvi es van manifestar a la segona meitat del segle, quan la cultura europea va deixar enrere el gust barroc Descartes va afirmar que només la raó obre el camí a l’autèntic coneixement, ja que un ús adequat d’aquesta capacitat pot generar en la nostra ment idees clares, distintes, evidents i, per tant, veritables El racionalisme cartesià és un precedent i un símptoma d’un racionalisme del qual…
Caixa de Manresa (1865-1994)
Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…
Banca i mercat de capitals, 1866-1914
La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…
Sant Pere de Camprodon
Art romànic
Situació L’església del monestir de Camprodon, únic element que ens ha pervingut de l’antic cenobi, es troba a la Vila de Dalt, a la dreta del Ritort i al peu de la Costinyola, vers el cantó que dona al coll d’Ares, molt a la vora de l’església parroquial de Santa Maria i dominant el Planet Vista aèria del conjunt de l’església de Santa Maria, a primer terme i del monestir, des de ponent, a segon terme J Pagans-TAVISA Una vista de l’església del monestir de Camprodon des de llevant J Pagans-TAVISA Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 JVV Excloem d'aquí l’antic terme municipal de Beget, agregat a…
Sant Pere de Galligants (Girona)
Art romànic
Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…
L’art romànic a Osona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys, de tres…