Resultats de la cerca
Es mostren 5747 resultats
Els grups d’elit: la noblesa i la clerecia
A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
L’oci en una societat de masses
El context "Ha arribat el moment en què els homes no faran allò que les màquines poden fer" Karl Marx Usos del temps El 1983 l’escriptor Lluís Racionero va obtenir el XI premi Anagrama d’assaig amb un llibre que esdevingué un autèntic best-seller Del paro al ocio La reflexió de l’autor —conegut llavors per les seves obres sobre urbanisme i filosofies de l’underground — arribava en el moment oportú aprofitant l’augment galopant de l’atur, que al principi dels vuitanta havia assolit taxes espectaculars, i reprenent les reflexions postmarxistes entorn la fi del treball d’André Gorz Adéu al…
Cultures juvenils i contracultures
Joves i societat La nostra societat, com totes les altres, de la més simple a la més complexa, es manté gràcies sobretot a la transmissió, de generació en generació, del seu patrimoni de coneixements, de tècniques, de maneres de vida Aquesta transmissió comporta la protecció i la defensa del seu patrimoni tradicional La finalitat de l’educació, a la qual els joves són sotmesos des dels primers anys de vida, és precisament fer-los conèixer el patrimoni de les generacions anteriors perquè conservin la cultura adquirida Però una societat “moderna” no pot viure de renda del que ja té, sinó que ha…
Premodernismes
Santiago Rusiñol 1861-1931 Fragment de Novella romàntica 1902 Oli Barcelona, Museu d’art Modern-MNAC MNAC El Modernisme artístic pròpiament no cristallitzà fins als anys noranta, però l’afany d’innovació que li dóna cos no va aparèixer de sobte sinó que en el món artístic català ja començaven a haver-hi símptomes de trencament amb els estils convencionals des de començament dels anys vuitanta i fins i tot abans En el camp de la pintura aquest apunt de renovació vingué de la mà dels pintors luministes que, arrelats en la tradició recent del millor Fortuny, introduïen un element essencial en…
Els ambients marins rics en algues
El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Els estudis astronòmics
Consideracions generals Representació de la constellació del Lleó segons El Llibre de les estrelles fixes 964, de l’astrònom i filòsof persa Abd al-Rahman al-Sufí, que va sintetitzar l’ Almagest de Ptolemeu, tot incorporant-hi els coneixements astronòmics tradicionals de la cultura islàmica The Bristish Library El coneixement actual de l’Univers és el resultat d’una llarga i complexa història cultural que fa de mediadora entre el que un observador aprecia i el pensament acceptat al voltant de l’astronomia i la cosmologia La contemplació de la bellesa i la grandesa de l’Univers, comparades amb…
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…