Resultats de la cerca
Es mostren 9262 resultats
Nikolaj Karlovic Metner
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…
Baltasar Simó Tito Saldoni i Remendo
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…
Joan Cererols i Fornells
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…
Samuel Wesley
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Nebot de John Wesley, fundador del metodisme Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’ajudant de…
Philippe Verdelot
Música
Compositor francès.
Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…
Hèrnia crural
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic localitzat a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors on se situen diversos elements, com ara els vasos sanguinis femorals, abans de passar des de la pelvis fins a les extremitats inferiors L’hèrnia crural, que gairebé sempre afecta persones de sexe femení, sol ésser asimptomàtica Tanmateix, però, per a evitar l’aparició de complicacions posteriors —com ara l’estrangulació o la compressió dels teixits…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
Universitat de Lleida (UdL)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior que té els seus orígens en l’antic Estudi General de Lleida, primera universitat fundada als territoris hispànics de la Corona d’Aragó (1300), pel rei Jaume II.
Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…
Tulio Halperin Donghi
Historiografia catalana
Historiador argentí.
Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…