Resultats de la cerca
Es mostren 1135 resultats
Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt de l’església on s’aprecia el comunidor, el pati d’entrada i la nau, amb la seva ampliació vers ponent, a més de l’atri, ara aparedat, i l’afegitó de la capella G Orriols Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Vic a Vilanova de Sau Passat el poble de Calldetenes, entre els punts quilomètrics 3 i 4, surt, a mà dreta, la carretera que va a Arbúcies per Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Julià de Vilatorta, aproximadament a 700 m del trencall esmentat i a mà dreta hi ha l’església, que es troba al costat d’un cedre gegantí Aquesta…
Les fulles reconfortants
El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…
Senterada
Vista parcial de Senterada amb el riu de Bellera, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, que limita amb l’Alta Ribagorça a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus Aquestes…
Santa Maria d’Oló
Santa Maria d’Oló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al nord-oest de la comarca, en territori molt accidentat, drenat per la riera Gavarresa i la d’Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Sant Feliu Sasserra i d’Oristà Lluçanès i l’enclavament de Muntanyola a l’E amb Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola ambdós d’Osona, l’Estany i Moià, i al SW i l’W amb Avinyó Bages Aquest terme, centrat per la vall de la riera d’Oló que travessa de NE a SW, és molt accidentat Parallela a la riera i per la banda N, ressegueix tot el terme la carretera de Vic a Avinyó o Balsareny, que segueix gairebé sempre la carenada que fa de partió d’aigües entre la riera d’Oló i la riera de Segalers, la qual segueix part del sector N del terme i…
Alella

Alella, on destaca l’església parroquial de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, és al sector meridional de la comarca i és situat a poca distància de la costa, a les faldes granítiques de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…
Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV
Art gòtic
Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
L’Alt Camp
Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…
Les esglésies episcopals de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina