Resultats de la cerca

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…

Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…

Introducció Ja ha estat assenyalada la importància de la influència francesa en el període de la recepció de l’estil gòtic a Catalunya, si bé de forma puntual en les escultures del taller de Sant Bertran de Comenge També amb relació a l’obra del mestre Bartomeu, que un sector de la crítica ha arribat a suposar francès La importància dels contactes de Catalunya amb l’art que es va fer en els territoris que avui coneixem com França va continuar durant la primera meitat del tres-cents, més enllà del moment de l’assumpció de l’art gòtic Sovint, però, aquests contactes artístics no es van veure…

El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…

Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…

«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…

Amb la publicació d’aquest volum, el volum inicial o número I de la collecció Catalunya Romànica , són ja dinou els volums apareguts, i es pot dir, per tant, que l’obra es troba pràcticament llesta o que enfila el darrer tram de la seva cursa Inicialment, l’obra es va concebre i planificar en vint-i-quatre volums, cadascun dels quais tenia una numeració i un contingut ben precisats, si bé el seu ordre d’aparició no va seguir mai cap pauta concreta Aquest desordre, més aparent que no pas real, en la seva publicació —molt característic, d’altra banda, de la majoria de grans obres—, és degut a…

Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…

Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de…