Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
ocnàcies
Botànica
Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples dentades, de flors generalment hermafrodites i pentàmeres i de fruits varis.
Consta de gairebé 400 espècies de les regions càlides, entre les quals hi ha l’azobé Lophira sp
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep Samolus valerandi enciamet , dolceta Solsanella…
tola
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles pinnaticompostes i de fruits en llegum samaroide, propi de l’Àfrica tropical.
Proporciona fusta i un bàlsam
àcid màlic
Química
Hidroxiàcid dicarboxílic que en la seva forma isomèrica levogira és present en les pomes, les cireres, els tomàquets i altres fruits.
El 1923 McKenzie n'aïllà les formes d i dl , i alhora en separà la mescla racèmica Hom l’empra en medicina i, com a additiu alimentari, per a acidificar els aliments
ligustrals
Botànica
Ordre de dicotiledònies integrat per plantes llenyoses de fulles generalment oposades, de flors hipògines tetràmeres i de fruits capsulars o drupacis.
La família principal és la de les oleàcies
minuàrtia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades linears, de flors blanques i de fruits capsulars.
Són pròpies, sobretot, de les muntanyes del sud d’Europa Fou descrit per Joan Minuart i Parets
laburn
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliades, de flors grogues i de fruits lleguminosos.
Propi de les muntanyes de l’Europa centromeridional, és conreat com a ornamental
llapassa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, robusta, de fulles romboidals o triangulars diversament lobulades i de fruits espinosos.
Es fa a l’areny dels rius i en terres remogudes
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles simples coriàcies, de flors petites, disposades en panícula, i de fruits drupacis.
És propi del Gran Chaco Forneix una fusta vermella, molt dura i resistent Juntament amb Slorentzii , és la principal planta productora de tanins
terratge
Dret
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Persistí de fet fins al s XV El 1299 algunes poblacions, com Barcelona, compraren a perpetuïtat aquest dret per 200 000 lliures