Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
La mirada del tòtem
Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
La família Solà, de Sanata
Dots de la família Solà, de Sanata La família Solà més tard Llobera i avui Pujol, de Sanata Llinars del Vallès, eren originàriament pagesos de la jurisdicció del senyor del castell del Far, senyoria que més tard fou coneguda amb el nom de baronia de Llinars Aquest nucli familiar era format per dues herències, la dels Solà i la dels Marge de Sanata, que s’uniren pel matrimoni dels seus respectius hereus, Pere Solà i Romia de Marge, a la primera dècada del segle XIV Era un bon començament per a un procés d’expansió Aquesta família, al final del segle XIII i al principi del XIV, devien ser uns…
Castell de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur El castell de Vilarig, juntament amb l’església i algunes masies, s’alça al cim d’un tossal allargat Vilarig és situat a l’extrem septentrional del terme de Cistella Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal agafar la carretera que va d’Avinyonet de Puigventós fins a Terrades Pocs quilòmetres després de Cistella, surt, a mà esquerra, una carretera asfaltada que s’enfila fins atènyer el nucli del poble, que és presidit pel…
Castell de Pradell (Preixens)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la donació que…
Castell de Canyelles
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…
Castell de Termena (Rasiguèras)
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom ECSA - Camara JP Joffre Sector de ponent de la torre del castell ECSA - A Roura Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′47″ N - Long 2° 36′27″ E Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al nivell de la riera de Termena Des d’aquí, gairebé sense camí marcat, s…
Castell de Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant Esteve, per…
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina