Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Antoni de Llonye
Art gòtic
La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…
Un punt d’arribada: Europa al segle XIII
Temps enrere, en un text summament intelligent, que feia de pòrtic a una atapeïda síntesi del segle XIII, Julio Valdeón defensà aquest tret de plenitud per a aquesta centúria, tot i que en rigor tan plenament medievals, si més no, eren també les fites de Carlemany o de la guerra dels Cent Anys No obstant això, els conceptes, les imatges, els tòpics més populars pel que fa a la societat, la cultura, o l’esperit medievals s’han fixat des de mitjan segle XI fins a la culminació definitiva del XIII El cavaller croat, cortès amb les dames, les fletxes de les catedrals gòtiques, la configuració del…
Santa Maria d’Agramunt
Art romànic
Situació Església parroquial de la vila, edifici notable per les seves dimensions i la qualitat arquitectònica Arxiu ECSA L’església parroquial de Santa Maria és situada a la banda de llevant de la plaça de l’Església, a la part oriental de la vila antiga L’esmentada plaça, petita i acollidora, té al costat de migdia la casa de la vila Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior LIPS Història La fundació de la parròquia d’Agramunt, dins el bisbat d’Urgell, devia tenir lloc a mitjan segle XI, una vegada conquerida la vila i el castell per…
L’art romànic a Osona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys, de tres…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir, molt ampliat en temps moderns, però centrat pel claustre romànic ECSA - M Catalán Interior de l’ala meridional del claustre ECSA - J Giralt L’antic monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es troba situat al peu de la carretera L-904 que uneix Balaguer i Àger, en el quilòmetre 14, 5 CAT Mapa 32-13327 Situació 31TCG139385 Història El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou la primera, i durant molt de temps l’única casa religiosa a Jau Catalunya dels canonges regulars reformats o de l‘ ordo novus canonical fixat per sant Norbert de…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina