Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
diòxid de sofre
Química
Gas incolor d’olor sufocant, que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua amb reacció àcida (àcid sulfurós), en l’alcohol i en l’èter.
Hom l’obté per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements Presenta propietats reductores notables, especialment en medi bàsic, i és emprat com a producte de partida en la preparació de l’àcid sulfúric, de l’àcid sulfurós i dels sulfits, com a solvent apròtic, en el refinatge del petroli, com a agent blanquejant, com a conservador i fungicida i com a fluid refrigerant És també conegut com a anhídrid sulfurós
fosfat de piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Forma biològicament activa del piridoxal, sintetitzada per l’organisme mitjançant la fosforilació de la base piridínica.
Forma part del complex vitamínic B 6 i intervé com a coenzim en una gran varietat de reaccions implicades en el metabolisme dels aminoàcids, el primer pas de les quals inclou la unió de l’aminoàcid amb el grup aldehídic del piridoxal amb formació de la base de Schiff corresponent Industrialment hom l’obté per acció de l’oxiclorur de fòsfor sobre el piridoxal És emprat en medicina com a complement de la nutrició Té la fórmula
àcid peracètic
Química
Peroxiàcid corresponent a l’àcid acètic.
És un líquid incolor, d’olor molt forta, que bull a 105°C i explota a 110°C La seva solubilitat és similar a la de l’àcid acètic Hom l’obté per oxidació de l’àcid acètic amb peròxid d'hidrogen en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador És subministrat en solucions al 40% en àcid acètic És emprat com a agent de blanqueig, catalitzador per a polimeritzacions, bactericida i fungicida, i com a oxidant en síntesi orgànica
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions
equivalent mecànic de la calor
Física
Factor que relaciona les unitats calorífiques i les unitats mecàniques de l’energia (calor).
La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm
tebaïna
Farmàcia
Química
Un dels alcaloides minoritaris constituents de l’opi, aïllat per primera vegada per Pelletier i Thiboumery l’any 1835.
És un sòlid cristallí òpticament actiu α 1 5 D =-218,6° en etanol, soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristallí, soluble en aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics
safrole
Química
Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs i que constitueix llur principi odorífer.
És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària
ricinoleïna
Bioquímica
Triricinoleat de gliceril.
Principal constituent de l’oli de ricí És un líquid transparent i incolor, de gust molt desagradable, que s’enfosqueix per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les llavors del ricí, i és emprada en la preparació de recobriments protectors, com a plastificant, lubrificant, en la preparació d’àcids grassos, i, en cosmètica i farmàcia, com a aromatitzant i agent tensioactiu
arsfenamina

Arsfenamina
©
Farmàcia
Química
Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan
.
Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics
Lactància natural del nadó
Lactància natural , o lactància materna , és la denominació que rep l’alimentació de l’infant amb la llet produïda per les mames de la dona, que el nen obté habitualment amb la succió del mugró Durant la major part de la història de la humanitat aquesta ha estat l’única manera d’alimentar correctament el nodrissó Actualment pot ésser substituïda per la lactància artificial, però continua essent la forma d’alimentació més adequada durant els primers mesos de vida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina