Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
l’Esquirol
L’església parroquial de l’Esquirol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
El desenvolupament econòmic de les àrees rurals
A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…
Manlleu
Vista aèria de Manlleu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…
Horta de Sant Joan
Vista general de l’Horta de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…
Els ecosistemes pastorals
Consideracions generals Les activitats ramaderes i agrícoles es combinen en l’estructuració del paisatge, creant un mosaic que aprofita les condicions físiques de relleu i microclima, i també la disponibilitat d’aigua El canvi de l’agricultura tradicional cap a formes més intensives concentra l’activitat i comporta canvis en l’ús d’alguns elements del mosaic A part les pastures, hom dedica grans extensions als farratges, principalment lleguminoses i poàcies, sigui com a conreu exclusiu o en rotació pràcticament avui en gran part abandonada per causa de l’ús d’adobs i maquinària La foto recull…
La taigà al món
Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…
El funcionament ecològic de l’alta muntanya
Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina