Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Sant Joan d’Eressué (Saünc)
Art romànic
Situació Absis sobrealçat de l’església amb una bonica decoració d’arcuacions entre lesenes, acabades amb un ràfec bisellat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Joan es troba al centre del poble d’Eressué, al qual s’arriba per l’anomenada carretera del Solano, que surt de la carretera de Benasc, prop del santuari de Goient JAA Mapa 32-9 180 Situació 31TBH935143 Història El primer esment del lloc es troba en el capbreu de Sant Vicenç de Roda relatiu als delmes que tenia la canònica a Castilló de Sos, de vers l’any 1068 Cap al 1070 el rei Sanç Ramírez dotà…
Sant Sebastià de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis ornat per un fris escacat sota el qual es disposen les arcuacions cegues ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià centra el poble de Vilarrué, situat a la riba dreta de l’Isàvena, aigua amunt de les Paüls Mapa 32-10 213 Situació 31TCH021061 Per a anar-hi cal agafar una pista de terra que surt de les Paüls en direcció nord Durant 1,6 km la pista remunta la ribera dreta de l’Isàvena fins a trobar les poques cases que formen el poble de Vilarrué MAF-XFG Història L’indret de Vilarrué fou donat l’any 1004 per la comtessa Toda de…
Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…
Sant Bartomeu de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, on s’aprecien els carreus, ben escairats i disposats en filades uniformes que en caracteritzen el parament ECSA - JA Adell L’església, abandonada, de Sant Bartomeu és situada a ponent del poble de Queixigar, en el turó que fa de partió als barrancs del Fornó i de Sant Esteve, al costat de la casa ruïnosa de Sant Bartomeu, ben visible des de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG001823 Per a accedir-hi cal prendre la nova pista de Queixigar a Sant Esteve del Mall a uns 2 km de Queixigar, a les cases de Somalí, surt una altra pista, només…
Sant Cristòfol de Castrocit (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sud-est, amb la capella que se li afegí, ara adaptada com a sagristia ECSA - JAAdell L’església de Sant Cristòfol és situada a la part alta del poble abandonat de Castrocit, al sud-est de Calbera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG052952 S’hi arriba des de Calbera pel camí que surt a l’entrada del poble, passa sota la Quadra i segueix el barranc de Castrocit JAA-JBP Història Aquesta antiga església parroquial va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra des de l’any 988, en què la comtessa Garsenda de Ribagorça i els seus fills donaren al monestir d’Ovarra…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…
Fortalesa de Puig Sec (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…
Sant Joan de Vilada
Art romànic
Situació Es troba situada enmig del nucli de població, encimbellada a la part alta del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 65,8 31 TDG115658 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Berga a Guardiola Passat el túnel de Berga, hom trobarà el desviament que porta a Vilada RVL Història L’església de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga, és situada a l’antiga vall de Roset i fou des de la seva construcció una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell Els seus orígens són…
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…