Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu germà Marino, que era compositor i director d’orquestra Continuà els estudis a Florència amb J Sbolci violoncel i T Mabellini composició, tot formant part des de molt jove de l’orquestra del Teatro della Pergola de la ciutat Del 1875 al 1880 dirigí a Roma l’orquestra del Teatro Apollo, període durant el qual viatjà per Itàlia, França i Espanya El 1881 fou nomenat director de la capella de San Petronio i del Teatro Comunale de Bolonya A partir del 1885 intensificà la seva activitat a l’estranger estigué al capdavant de l’orquestra del…

Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L…

Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí…

Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu Quartet de corda…

Estudià composició a la Universitat de Manchester, i orgue, clarinet i piano al Royal Manchester College of Music Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, acabà els seus estudis i el 1947 s’establí a Londres, on es guanyà la vida escrivint música per a l’escena, per a programes radiofònics i com a arranjador per a Arcadia and Mills Music Publishers i també treballà per a l’emissora pública BBC Les seves primeres obres són cançons i peces per a cor, però a partir del 1949 es dedicà exclusivament a la música lleugera per a orquestra Dedicat en exclusiva a la composició i la…

Estudià comerç i teologia, activitats que compaginà amb els estudis de música al Conservatori de París amb O Messiaen El 1949 fundà el Cercle Culturel du Conservatoire de Paris i organitzà una primera sèrie de concerts de música contemporània a la Universitat de la Sorbona amb els alumnes del conservatori El 1968 creà les Setmanes de Música Contemporània d’Orleans i el Centre Internacional de Recerca Musical, i el 1979, les Músiques Actuals de Niça-Costa Blava Fou professor d’anàlisi musical a la Universitat de Vincennes Pioner francès de la barreja de música electrònica i música…

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja…

Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se,…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de…

Estudià piano i violí a Anglaterra i el 1922 es traslladà a Alemanya uns quants mesos per estudiar piano amb V Benham Ja a Anglaterra una altra vegada, combinà les actuacions en locals nocturns com a violinista de jazz amb els estudis de composició a la Guildhall School A partir dels anys trenta treballà com a director d’orquestra en diversos teatres de varietats de Londres i el 1934 compongué la seva primera banda sonora, un gènere al qual dedicà molta atenció al llarg de la seva vida En compongué més de cent, entre les quals destaquen les de The importance of being Earnest A…