Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre Ramon Berenguer…

L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar Guillem…

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes…

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de Castella on…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte…

Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però…

Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi Ernest August I de Hannover Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover mort el 1727, duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 Jordi I d'Anglaterra En morir sense fills 1837 el rei Guillem I de Hannover Guillem IV d’Anglaterra , per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de…