Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Castell de Domnòva (Tuissan)
Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras Havent fet…
Sant Andreu de Gargallà (Montmajor)
Art romànic
Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…
Sant Just de Joval o Sant Salvador de Sant Just (Olius)
Art romànic
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Situació Tocant al municipi de Clariana, no gaire lluny de l’actual urbanització del “Pi de Sant Just”, hi ha l’antiga parròquia de Sant Just de Joval Mapa 330M781 Situació 31TCG811483 Al punt quilomètric 47 de la carretera de Solsona a Manresa, a l’indret de l’esmentada urbanització, cal trencar per algun dels carrers per anar a parar davant l’actual temple parroquial Continuant fins un xic més enllà, hi ha l’antic temple parroquial, junt al cementiri Les claus són a la rectoria de l’església nova de Sant Just JCT…
Sant Miquel del Soler de Dalt (Odèn)
Art romànic
Situació Situada en una vall entre el nucli de Canalda i el castell d’Odèn, forma part de la parròquia de Santa Cecília d’Odèn Prop seu hi ha els masos del Soler de Dalt i el Soler de Baix, emplaçats a migjorn de la serra del Port de Comte, al sud-est del seu contrafort meridional, la serra d’Odèn, i al sud-oest de la serra de Querol Mapa 291M781 Situació 31TCG736642 Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a mà dreta, situada vora el mas Soler de Dalt, que apareix a mà esquerra de la foto L Prat Vista de l’exterior de l’església, amb l’absis a primer terme L Prat En arribar a la font de…
Sant Pere de Figuerola (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn, amb la llarga nau, rematada a llevant per un absis Hi és perfectament visible la refecció que ha sofert el temple L Prat Sant Pere de Figuerola és situada al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un vessant del riu Llobregós, al cantó meridional del barranc de Llanera Mapa 361M781 Situació 31TCG696311 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà una vegada passat el punt quilomètric 25,500 cal desviar-se a mà esquerra, per tal de seguir la carretera d’Ardèvol Passats uns 500 m cal trencar, a mà dreta, per un camí…
Placenta prèvia
Patologia humana
Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…
Hemorràgia vaginal durant l’embaràs
Patologia humana
Definició Són anomenades genèricament hemorràgies vaginals durant l’embaràs les pèrdues de sang a través de la vagina que tenen lloc durant el transcurs de la gestació Constitueixen un signe que es presenta en moltes de les complicacions de l’embaràs, de les quals en són, sovint, la primera manifestació Causes i tipus Les hemorràgies vaginals que s’esdevenen durant la gestació poden ésser degudes a causes molt diverses Fonamentalment, hom pot diferenciar dos tipus d’hemorràgies, segons la causa que presenten les hemorràgies obstètriques, causades per complicacions de l’embaràs, i les…
Les Balears
Historiografia catalana
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena publicada a Leipzig (1869-91) amb el subtítol Descrites per la paraula i la imatge.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita en alemany Die Balearen In Wort und Bild geschildert , aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes 1867 S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació…
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina