Definició
Són anomenades genèricament hemorràgies vaginals durant l’embaràs les pèrdues de sang a través de la vagina que tenen lloc durant el transcurs de la gestació. Constitueixen un signe que es presenta en moltes de les complicacions de l’embaràs, de les quals en són, sovint, la primera manifestació.
Causes i tipus
Les hemorràgies vaginals que s’esdevenen durant la gestació poden ésser degudes a causes molt diverses. Fonamentalment, hom pot diferenciar dos tipus d’hemorràgies, segons la causa que presenten: les hemorràgies obstètriques, causades per complicacions de l’embaràs, i les hemorràgies no obstètriques, causades per d’altres trastorns no relacionats amb la gestació, però que es presenten durant aquest període.
Les hemorràgies no obstètriques que tenen lloc durant l’embaràs poden ésser degudes als mateixos trastorns que causen hemorràgies vaginals en d’altres períodes, descrits en detall en el capítol corresponent a l’aparell reproductor del volum set. Aquests trastorns causen, en conjunt, un 5% de les hemorràgies vaginals que es presenten durant la gestació. En molts casos, la dona que n’és afectada no havia presentat símptomes de la malaltia responsable anteriorment, i és possible que les lesions ja existents sagnin amb més facilitat per l’augment de circulació sanguínia a l’úter que es produeix durant l’embaràs i la compressió efectuada pel fetus en desenvolupament. En qualsevol cas, l’origen ha d’ésser precisat específicament.
Les hemorràgies obstètriques constitueixen el 95% de les pèrdues sanguínies vaginals que es presenten durant l’embaràs. Hom sol diferenciar entre hemorràgies del primer trimestre i hemorràgies del tercer trimestre, pel fet que precisament en aquestes dues fases de l’embaràs és quan són més freqüents les hemorràgies i, a més, les que es presenten en cada un d’aquests períodes té causes diverses.
La causa més freqüent d’hemorràgies del primer trimestre és l’amenaça d’avortament, i d’altres trastorns que les poden causar són, bàsicament, l’embaràs ectòpic i la mola hidatiforme, o malaltia trofoblàstica, cadascun dels quals és descrit més endavant en sengles articles d’aquest volum. En general, les hemorràgies que apareixen durant aquest període són poc abundants, especialment al principi, i sovint s’acompanyen de contraccions doloroses. En alguns casos es presenten precisament els dies en què la dona hauria de tenir la menstruació, a conseqüència d’una alteració de la regulació hormonal de l’embaràs, que fa que no s’interrompi del tot el cicle menstrual.
La causa més freqüent d’hemorràgies del tercer trimestre és la placenta prèvia, seguida del despreniment prematur de placenta, cadascun dels quals també és descrit detalladament en un article d’aquest capítol. Ambdós trastorns originen una pèrdua de sang més o menys continuada, que sol ésser fosca en el cas del despreniment prematur. A la fi de l’embaràs es pot donar també una petita pèrdua hemorràgica causada pel despreniment del tap mucós que obstrueix el canal cervical durant tota la gestació i que s’expulsa en iniciar-se el procés del part, quan el coll uterí es dilata; de fet, no es manifesta com una autèntica hemorràgia sinó com l’emissió d’una secreció mucosa tenyida de sang.
Diagnosi, tractament i evolució
La primera mesura que hom sol indicar a la dona gestant amb hemorràgies, abans de diagnosticar-ne la causa, és el repòs al llit, sempre beneficiós en aquests casos. En aquesta posició disminueixen els moviments de l’úter i es redueix la pressió de la sang als seus vasos sanguinis, de manera que l’hemorràgia se sol reduir.
Per a diagnosticar l’origen de l’hemorràgia hom efectua un examen físic general i un examen ginecològic. A més, se solen practicar diverses proves complementàries, com ara una anàlisi de sang, per a comprovar si es mantenen les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs, i una ecografia per a poder observar la vitalitat i el desenvolupament del fetus, i especialment la situació i la possibilitat de despreniment de la placenta.
El tractament i l’evolució varien segons la causa de l’hemorràgia. Si es tracta d’una hemorràgia no obstètrica, el tractament es pot aplicar durant el mateix embaràs o deixar-lo per a després del part, segons la causa. Alguns trastorns causants d’aquest tipus d’hemorràgies, com el fibroma o el mioma uterí, poden incrementar el risc que es produeixi un avortament espontani, però en la majoria d’aquests casos, l’embaràs pot arribar al final. Si es tracta d’una hemorràgia obstètrica del primer trimestre, en la majoria dels casos és deguda a una amenaça d’avortament que pot no arribar a transformar-se en avortament si hom adopta les mesures necessàries. L’embaràs, però, no és viable si l’hemorràgia correspon a un embaràs ectòpic o a una mola hidatiforme. Si es tracta d’una hemorràgia obstètrica del tercer trimestre, el risc que el fetus es mori és relativament elevat, especialment en el cas del despreniment prematur de placenta, però en molts casos es pot arribar a salvar amb un tractament adequat.