Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
fogatjador
Història
Persona encarregada de la confecció d’un fogatjament
.
Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats o les…
recital
Música
Execució pública d’una peça musical per un sol intèrpret o un conjunt reduït.
A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels…
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions fòniques que ofereixen els…
preposició
Gramàtica
Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.
L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les preposicions fortes són,…
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat…
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la…
histèria
Neurosi complexa que pertorba tant els processos psíquics com els motors, sensorials, vegetatius o d’altres.
Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme prové del grec ὑστέρα ‘úter’ i…
Alfred North Whitehead
Alfred North Whitehead
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic anglès.
Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi…
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina