Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista central de L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa, rutinària i…
,
La plaça del Diamant
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982; ficció de 116 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó mossèn Joan…
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
cartera
Bossa en forma de llibre, generalment de pell o plàstic, proveïda a l’interior de compartiments per a guardar-hi bitllets de banc o papers que hom ha de portar damunt.
Peraustrínia 2004
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1989, Animació, 78 min., dirigida per Àngel Garcia i Vidal.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Peraustrínia Fermí Marimón, el Prat de Llobregat GUIÓ Joan Marimón literari, ÀGarcia, JJorna i JLRuiz Solís tècnic i gràfic storyboard FOTOGRAFIA José Jorna cap de fons Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Neus Gorriz MÚSICA Anthony Pilley, Jordi Fàbregas arranjaments ANIMACIÓ Josep Lluís Torres, NGorriz, Albert Garcia Vila, BPedrosa, JAPérez Mascaró, Jaime Monteagudo Da Silva, Mariano Rueda, FOrdoñez, Peter EDelgado, Àngel Garcia Sanmartí i Valentí Domènech INTERPRETACIÓ Ferran Casanovas, José Linuesa, Blanca Pàmpols, Antoni Alemany, Manuel…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs altro…
Santa Maria de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom ECSA - M Catalán L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193…
Sant Esteve de Sisquer (Guixers)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1373-1423) ( Bernat IV de Cabrera ) i de Bas (1381-1423) i comte de Mòdica (1393-1423), conegut també per Bernardí.
Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina