Resultats de la cerca
Es mostren 1772 resultats
El musclo zebrat
El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
Castell de Gaià
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’antic castell, avui totalment irrecognoscible F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell encara es fan visibles dalt el turó de Santa Àgata, el qual es dreça entre la riera de Gaià i les poques cases que constitueixen la població, a la banda meridional del terme Long 1°55’16” - Lat 41°55’13” Hom arriba a Gaià a través de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès Immediatament després d’haver travessat la població, hi ha a mà esquerra, un camí carreter, que tot planejant, mena al cim del pujol, on s’aixeca l’església de Santa Àgata,…
Castell de Solterra (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació Les escasses restes que s’han conservat del castell de Solterra es troben a 1 204 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el punt més alt de les Guilleries, al límit entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor La seva vista panoràmica de 360° en dies clars és realment impressionant, però té un control més directe sobre el territori comprès pels municipis d’Osor i Sant Hilari Mapa L38-13333 Situació 31TDG614415 L’accés més fàcil i més ben senyalitzat és el que, sortint de Sant Hilari per una pista que va a Santa Creu d’Horta, arriba fins a la “font dels Abeuradors”, un cop passat…
Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Santa Maria d’Argelaguer Santa Anna d’Argelaguer Mare de Déu del Guilar Santa Magdalena de Montpalau Bassegoda Sant Miquel de Bassegoda Sant Vicenç de Principi Sant Andreu de Llorona o de Lliurona Sant Martí de Corsavell o de Cursavell Sant Bartomeu de Pincaró Sant Julià de Ribelles o de Pruna, o de Prunera, o de Brema Sant Corneli de la Muga o de Ribelles Sant Llorenç de Sous o del Mont Mare de Déu del Mont Sant Joan o Santa Maria de Baussols o de…
Vila fortificada i castell de Sureda
Art romànic
Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el seu nom a la seves sureres Hat suber El 23 de febrer del 944, els…
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes grafies que poden…
Xina 2013
Estat
La 18a trobada del Comitè Central del Partit Comunista Xinès PCX va acabar, al novembre, amb la presentació d’un dels programes de reformes econòmiques, polítiques i socials més ambiciosos empresos mai al país Les mesures buscaven fer front als tres grans reptes que, des del seu nomenament al març del 2013, van posar a prova el lideratge del president, el conservador Xi Jinping, i el primer ministre Li Keqiang l’alentiment de l’economia xinesa, la creixent demanda de més llibertats civils i la persistència d’alts índexs de corrupció En efecte, la Xina va patir una desacceleració la primera…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Força, potència i hipertròfia musculars
Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima En el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina