Resultats de la cerca

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…

Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…

Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…

L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…

A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Ramon Gonçalbo era fill del pintor Jaume Gonçalbo de la Seu d’Urgell, que es casà amb Constança Nabiners, mare de Ramon i de dues filles, Constança i Elisenda A la mort de Constança, Jaume Gonçalbo contragué segones núpcies amb Sibilla Finà el 1428, poc abans del 21 d’octubre, atès que en aquesta data el seu fill Ramon va vendre un trillar a favor de Sibilla, la seva madrastra Tot i que J Gudiol i S Alcolea consideren Ramon Gonçalbo menor d’edat a la mort del seu pare –perquè en el testament d’aquest, del 28 de juny de 1428, nomena marmessors els fusters Bernat Carcolze i Antoni Castell, els…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…