Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
literatura egípcia
Literatura
Literatura de l’Egipte faraònic i del període grecoromà conservada en escriptura jeroglífica, hieràtica i demòtica.
Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té algunes obres…
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
Castell de Rialb o de Sòls de Riu (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Seti on s’aixecava aquest castell, antic centre de la baronia del mateix nom, conservat tan sols a nivell del basament dels seus murs i actualment cobert per la vegetació ECSA - V Roca Castell situat a l’extrem d’un serrat, exactament damunt de la casa de Sòls de Riu que ha de restar colgada Per l’aigua del pantà de Rialb i de la confluència del Rialb amb el Segre A prop seu hi ha la fortificació coneguda com el castell dels Moros Mapa 34-13329 Situació 31TCG518468 Seguint la pista que va de Polig cap a Gualter, a 3 km, quan comença a baixar, cal deixar l’automòbil en un camp que hi…
El casal del carrer de Graells de Cardona
Art gòtic
El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…
Cronologia del segle XIX
Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…
Josep Soler i Sardà
Música
Compositor, musicògraf, musicòleg i pedagog.
Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…
,
Les serres del Baix Segura
A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…
Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina
Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…
Priors del monestir de Santa Maria de Lledó anteriors al 1300
Art romànic
Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…
El monestir de Santa Anna de Barcelona (Barcelona)
Art romànic
Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…