Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
es Vedrà
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), on hi ha l’església de la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
cala des Torrent
Cala
Cala de la costa occidental d’Eivissa, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia, a ponent de la badia de Portmany.
La venda des Torrent formava part del quartó de Portmany
es Viver
Barri
Barri dels afores de la ciutat d’Eivissa, arran de mar, entre la platja de ses Figueretes i la platja d’en Bossa.
cala de Boix
Platja
Cala
Cala amb platja de la costa oriental d’Eivissa, dins el terme municipal de Santa Eulària del Riu, abrigada pel cap de Campanitx.
Excelsior
Setmanari
Periòdic en castellà (1931-36) aparegut a Eivissa com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal.
Es decantà, en política, cap a la dreta Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet director, Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de collaboradors joves
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
es Port de Sant Miquel
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Miquel, que es considera que també comprèn es Pla Roig.
És la venda on hi ha l’església El port al qual fa referència el nom de la venda és el port de Sant Miquel de Balansart o de Balansat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina