Resultats de la cerca

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…

Les dones britàniques són les que més aviat i més durament portaren a terme aquest moviment Ja el 1866 John Stuart Mill havia presentat una moció al parlament demanant el dret de vot per a les dones, però fou rebutjada La figura més important del moviment sufragista britànic és Emmeline Pankhurst, que fundà la Women Social and Political Union 1903 Una filla seva, Christabel Pankhurst, dugué a terme, amb la dirigent obrera Annie Kenney, actes de provocació i violència per això les seves seguidores foren anomenades suffragettes , en contraposició a les sufragists de la Unió Nacional Anglesa de…

Es donà a conèixer com a intèrpret de flamenc el 1993, en obtenir diversos guardons en el Festival de Cante de las Minas de La Unión Múrcia, com ara la Lámpara Minera Poc després va actuar a la pellícula La Teta i la Lluna , de Bigas Luna, i enregistrà el seu primer disc, Viento del Este 1995, al qual seguí Suena Flamenco nominat per al Grammy Latino 2000, amb el qual va actuar arreu d’Europa, i collaborà com a artista invitat al muntatge La vida es sueño de Calixto Bieito per al Festival Internacional d’Edimburg També ha participat en espectacles com Contrastes , amb Agustí…

Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l’expulsió d’aquest partit i de l’alcaldia de l’anterior batlle Ferran Martínez Castellano En les eleccions municipals del 1983 i del 1987 fou confirmat en aquest càrrec, fins al 1988, que dimití Durant el seu mandat es dissenyà el Pla General d’Ordenació Urbanística de la ciutat i s’inicià la reordenació urbanística de la ciutat, amb projectes emblemàtics com el Palau de la Música de València i el…

Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…

Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia,…

La seu és a Frankfurt Primer banc alemany des del 1876, en què absorbí el Berliner Bankverein i el Deutscher Union Bank, té participació en nombroses empreses i entitats de crèdit, i disposa de presència i nombroses filials en més de 70 estats del món, sobretot a Europa, els Estats Units i Àsia Fins el 1999, que adquirí l’entitat nord-americana Bankers Trust, les seves activats foren les d’un banc convencional, centrades en el crèdit i les transaccions a particulars i a empreses, però des d’aleshores s’orientà cada cop més vers els fons d’inversió d’alt risc Considerat un dels bancs sistèmics…

D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta 1978, fou…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Es llicencià en biologia al Mount St Scholastica College de Kansas 1964, i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh 1966 De tornada a Kenya, s’incorporà com a professora de zoologia a la Universitat de Nairobi, i en 1967-69 amplià estudis a les universitats de Giessen i Munic L’any 1971 aconseguí el doctorat la primera dona de l’Àfrica Oriental que tingué el títol i el 1974 guanyà la càtedra d’anatomia de la Facultat de Veterinària i també fou la primera dona que ocupà aquest càrrec Lluità sempre per millorar la situació de les dones en el món acadèmic africà A través de la seva…