Resultats de la cerca

Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…

El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les colleccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir pintura italiana —Caravaggio, autor del Sant Jeroni penitent , l'obra més destacada del Museu—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa Més recentment hom hi ha incorporat la collecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX Completen el museu colleccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segle XV al XX El mes d’octubre del 1996 el Museu de Montserrat inaugurà la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió…

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…

Situació Un detall de la pedra amb els grafits que hi han estat gravats F Junyent-A Mazcuñan Al terme municipal de Moià, sobre un turó a 500 metres de l’ermita del mateix nom En una cota de 730 m i en posició dominant Long 2°03’42” - Lat 41°47’40” El camí per arribar-hi arrenca, a mà dreta, de la carretera de Manresa a Vic, immediatament després d’haver travessat un pont i poc abans del quilòmetre 26 Després d’un recorregut d’uns tres quilòmetres hi ha un transformador, on caldrà aturar-nos per tal de seguir, a peu, per damunt un turó que hi ha a mà dreta, on hi ha el dolmen FJM-AMB Grafits A…

Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un parell de…

Aquesta biblioteca està considerada el centre de documentació del segle XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del segle XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica i el gust pel…

El primer número sortí l’any 1982, per commemorar el 750è aniversari de la donació de la vila per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital La publicació és dirigida per l’arxiver de Torrent, Josep Ramon Sanchis i compta amb un nombrós equip de collaboradors entre els quals cal esmentar Josep Royo, Roser Cubells, Maria Elisabet Serrano, Antoni López, Vicent Olmos, Pasqual Jaume, Alfons Vila, Tomàs Vicent Pérez, Vicent Febrer i Adrià Besó El seu objectiu ha estat assumir el llegat històric i recuperar les arrels populars, amb especial preferència al folklore i les tradicions de la ciutat de…

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…