Resultats de la cerca

Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…

Situació Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana Història Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208 El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat convertida en…

Situació Torre mestra de l’antic castell que es dreça sobre un cim de roques granítiques ECSA - J Bolòs Les restes del castell d’Èguet, consistents en una torre, s’alcen a la part alta del poble d’Èguet, al vessant de la solana de la plana cerdana Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 1” N - Long 2° 1’ 52” E La població d’Èguet és a 3 km de Font-romeu per la carretera nacional que uneix aquest poble amb Angostrina Un cop al poble d’Èguet, hem de pujar pel costat de l’església, fins a arribar al carrer de la Torre, que ens hi portarà planerament JBM-RMAE Història Un dels esments més…

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

Situació Ruïnes de la nau, on s’aprecien diferents etapes de construcció F Español Les ruïnes de l’església són situades prop del mas d’Almenara, a l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 34-15390 Situació 31CG706007 Per a arribar-hi cal agafar la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada A uns dos-cents metres un cop passat el petit poble d’Aguiló, surt un camí de carro, el primer que es troba a la dreta de la carretera, que porta a Almenara FEB Història El lloc d’Almenara es documenta l’any 976 en la venda que feren el comte Borrell i la comtessa Letgarda al vescomte…

Situació Església de característiques plenament romàniques, construïda, però, els primers anys del segle XIV ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a l’extrem de llevant del poble de Vinaixa, en una posició elevada sobre el carrer, al damunt d’un espectacular sòcol construït amb carreus L’església és totalment envoltada d’edificacions que només deixen visible la seva meitat de ponent Mapa 33-16 417 Situació 31TCF308885 Per Vinaixa, a tocar de la comarca de la Conca de Barberà, hi passen la carretera N-240 i l’autopista A-2 JAA-CPO Història El topònim Vinaixa té un origen…

Situació Restes del mur perimetral de la fortalesa en el sector oest ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d’Alcoletge 229 m de cota màxima El topònim recorda que en aquest indret hi hagué el cementiri de la població des del final del segle XVIII o l’inici del XIX fins al començament del segle XX Mapa 32-15 388 Situació 31TCG079135 Per a arribar-hi, des de la carretera C-1313, cal agafar el desviament que mena al poble Pel costat nord de l’església parroquial puja un carrer que condueix a l’esmentat tossal, a ponent del…

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…