Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Santa Maria de la Sala de Comalats (Passanant)
Art romànic
El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080 A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu…
Castell de Vimbodí
Art romànic
La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus drets, amb la…
Castell de Cugul (Sarral)
Art romànic
Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla actual Vallverd per tal que hi bastís un castell Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul ” L’any 1178 es…
Castell de Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es bastí amb tota probabilitat a mitjan segle XI, període en el qual el comtat de Manresa protagonitzà una nova expansió envers ponent i es repoblà tota la zona propera a Cervera El castell apareix en mans dels Cervera al segle XII En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, el castell fou llegat al seu nét Guillem II de Cervera En morir aquest, l’any 1173, llegà el castell de Sant Antolí al seu fill, anomenat també Guillem No obstant això, consta que el 1182 Berenguer de Ballestar, potser el castlà, llegà en testament el castrum Sancti Antonini al seu…
Sant Ponç de Candell (Queixàs)
Art romànic
Situació Església del despoblat de Candell, que conserva d’època romànica únicament el seu extrem de ponent ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’antic veïnat de Candell, avui deshabitat i totalment rònec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 2,4” N - Long 2° 37’ 44,4” E S’arriba a l’indret per una carretera de muntanya, d’uns 3 km de recorregut en direcció sud-oest, que arrenca del km 41,6 de la carretera de Millars a Ceret, per Queixàs Seguint aquesta pista, després de dos trencalls degudament senyalitzats, s’arriba a l’església CPO Història El lloc de Candell és…
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…
Eliseu Climent i Corberà

Eliseu Climent i Corberà
© Jordi Play - El Temps
Disseny i arts gràfiques
Edició
Activista cultural i editor.
Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre 1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…
,
Biblioteca Víctor Balaguer
Historiografia catalana
Biblioteca pública de Vilanova i la Geltrú, fundada el 1884 pel polític, historiador i literat Víctor Balaguer (1824 - 1901).
Aquesta biblioteca està considerada el centre de documentació del segle XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del segle XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica…
Jordi Herralde i Grau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…
Santa Maria de Tagamanent

Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina