Resultats de la cerca

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí…

Es doctorà en dret 1913 i en filosofia 1915 a la Universitat Alemanya de Praga, on estudià musicologia amb H Rietsch També estudià amb G Adler a Viena, del qual fou assistent després de fer el servei militar a la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a Praga, on fou professor a la Universitat Alemanya i cap de l’Institut Musicològic El 1939 hagué d’emigrar als Estats Units, on fou professor de musicologia en diferents universitats, com les de Princeton, Indiana Bloomington i Roossevelt Chicago, i també al Conservatori de Cincinnati Dedicà la seva recerca a l’estudi de la música…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà…

Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…

Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia francesa, s’…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de…

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part…

Es doctorà en música el 1940, després d’haver estudiat a la Universitat de Rio de Janeiro amb Paulo Silva Durant deu anys tocà la tuba a l’Orquestra de l’Òpera de Rio, fins al seu nomenament, el mateix 1940, com a director assistent de l’Orquestra Simfònica Brasilera Posteriorment desenvolupà una intensa carrera als EUA i, de retorn al seu país, l’any 1943, fou nomenat director vitalici d’aquesta última orquestra El 1954 fundà les Joventuts Musicals Brasileres i l’Acadèmia Musical de São Paulo Del 1968 al 1973 dirigí l’Orquestra Simfònica Pro Arte de la Universitat de Hofstra…