Resultats de la cerca

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions…

Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…

L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…

Salines, a Lanzarote Jorg Hackemann | Dreamstime La sal no es planta, però sí que es cull Se’n fa la collita al final de l’estiu, es recollecta de camps dilatats i planíssims estesos vora mar Sal madurada durant mesos i mesos, fruit simbòlic d’aigües evaporades, precipitació fecunda de salabrors dissoltes Collita de la sal la més valuosa ofrena que la mar ha fet als humans, do impagable de la química marina La concentració normal de clorur sòdic, és a dir de sal comuna, a l’aigua de la mar sol ser de prop de 25-35 g per litre, o sigui del 25-35‰ Quan la concentració arriba als 235-240 g per…

Els pingüins veritables s’han extingit Els ocells que avui dia monopolitzen aquest nom són els pingüins australs, esfenisciformes propis de les aigües meridionals de l’hemisferi sud El genuí pingüí del nord, en canvi, era un àlcid també incapaç de volar, un caradriforme parent de gavines, gavots i frarets La tarda del 3 de juny de 1844 els pescadors islandesos Jón Brandsson, SigurDr Islefsson i Ketil Ketilsson en capturaren els darrers exemplars, els últims individus d’una espècie que pocs anys abans criava en colònies de milers d’individus en illots circumpolars allunyats de la costa El nom…

Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…