Resultats de la cerca
Es mostren 2208 resultats
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La…
El morrut negre o morrut de l’atzavara
El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a…
Bívia ibèrica
Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’…
El Serrat dels Morts (Santpedor)
Art romànic
Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…
Galatea
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria de Sagarra publicada el 1964.
Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu arrelada a…
Estrongiloïdiasi o anguil·lulosi
Patologia humana
L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de…
Creixement del pèl
Fisiologia humana
Els pèls es desenvolupen en els follicles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys Durant aquest temps, les cèllules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina