Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials

L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases

Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni

Membre del P&P Badalona, començà a practicar aquest esport el 2002 Destacà al final de la dècada amb el seu club, amb el qual aconseguí la Copa Catalunya 2009 i el Campionat de Catalunya per equips 2010 En l’àmbit individual, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2010, 2013 Es proclamà campió d’Europa 2010 amb la selecció catalana També participà en el Campionat del Món individual 2009, en el Triangular Internacional 2010 i en la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2011

La durada del procés de descàrrega varia en funció de la mida de la informació desitjada per exemple, un fitxer, de la velocitat de la màquina que realitza l’enviament i de la velocitat de la xarxa Per a efectuar la transferència de dades existeixen múltiples maneres, segons el protocol que parlin les dues màquines implicades Alguns exemples són File Transfer Protocol FTP, per a compartir fitxers entre carpetes remotes, HyperText Tranfer Protocol HTTP, per a visualitzar pàgines web en navegadors o Peer-to-Peer P2P per a compartir fitxers entre molts usuaris

Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866, veié vint-i-…

Collaborà a La Publicitat 1933-35 amb notes i traduccions de literatura anglesa El 1934 es traslladà a Londres, on el mateix any fundà la llibreria i editorial The Dolphin Book Company, transferida el 1940 a Oxford Soci fundador i president de l’Anglo-Catalan Society 1954 i membre de l’AILLC i de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland 1971, el 1983 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 1987 fou nomenat magister honoris causa de la universitat d’Oxford Publicà Anthology of Catalan Lyric Poetry 1953, de Joan Triadú Traduí a l’anglès Riba Poems , 1968 i Espriu Forms and…

Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l’any de l’expulsió l’orde decretada per Carles III l’abril de 1767, i marxà a Ferrara fins al 1773 Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus  Bernat Garcia i Manuel Lassala , tragèdies i drames de tema històric com  Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic com Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encan  1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…