Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
Eslovàquia 2011
Estat
A l’octubre, el clima polític al país es va enrarir per la negativa del Parlament a ratificar l’augment del Fons Europeu d’Estabilitat Financera FEEF impulsat des de la Unió Europea per fer front a la crisi de deute que va afectar Europa i, especialment, la crisi de Grècia Aquest fons, emmarcat dins d’una estratègia comuna a tots els països de la Unió Europea, havia de ser ratificat pel Parlament eslovac per poder ser desenvolupat, però l’oposició eslovaca s’hi va negar per fer caure el Govern de la primera ministra Iveta Radicová, que va convocar eleccions anticipades per al març del 2012…
Txèquia 2010
Estat
Durant els primers quatre mesos de l’any, la fragilitat del Govern de Jan Fischer va impedir adoptar mesures per revifar l’economia del país, que es trobava fortament debilitada arran de la crisi internacional El transitori Govern del primer ministre Fischer, que havia governat de forma provisional el país durant dotze mesos arran de la caiguda del Govern de Mirek Topolánek ODS en plena presidència txeca de la Unió Europa, va acabar amb la celebració al mes de maig de les eleccions legislatives El Partit Socialdemòcrata Txec CSSD de l’exprimer ministre Jiri Paroubek va guanyar les eleccions…
Algèria 2010
Estat
El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van…
Colòmbia 2010
Estat
El cicle electoral va marcar l’agenda política de l’any, començant al febrer pel rebuig del Tribunal Constitucional a admetre un referèndum sobre els canvis legislatius proposats amb la intenció de permetre que el president Uribe es presentés a les eleccions per un tercer mandat consecutiu Així va acabar la tasca desenvolupada pels partidaris d’Uribe durant més d’un any per a aconseguir l’aprovació de l’esmena constitucional al Senat i al Congrés, i a partir del mes de març es va iniciar el procés d’eleccions primàries internes en tots els partits El 14 de març es van dur a terme les…
Suïssa 2014
Estat
Com gairebé cada any, també durant el 2014 es van celebrar quatre convocatòries de referèndum, amb diferents iniciatives populars o institucionals cadascuna Entre d’altres, es va deliberar sobre propostes com ara l’establiment d’un salari mínim de 3000 euros desestimada, la reforma constitucional de millora de les condicions dels metges de capçalera aprovada, la substitució d’assegurances mèdiques privades per una caixa pública única desestimada, l’eliminació de l’IVA reduït en locals de fast food desestimada, un projecte d’ampliació i finançament de la xarxa aprovada, la compra d’avions…
Wettin
Llinatge alemany que regnà a Mísnia, Turíngia i Saxònia des del 1130 al 1918.
El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no obstant el…
Santàngel

Armes dels Santàngel
Família de conversos que tingué l’origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava al call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa Quant a Pero Santángel ,…
Josep Santpere i Pei
Josep Santpere i Pei
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Debutà molt jove com a actor en el teatre amateur , en castellà, i el 1900 fou contractat pel Teatre Gran Via de Barcelona com a intèrpret baríton de sarsueles La verbena de la Paloma, Marina Alhora treballava de caixista en una impremta El 1903 s’incorporà al Teatre Íntim d’Adrià Gual El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc, i actuà en el Teatre Còmic i als Espectacles Graner, fins que el 1908 formà part de la companyia d’Enric Giménez al Teatre Principal Assolí una extraordinària popularitat com a intèrpret de textos còmics i vodevils, al capdavant de les companyies del Teatre…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…