Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Les reserves i els recursos hidràulics als Països Catalans
L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als recursos…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
Novetats sobre la fauna de mamífers de les Balears
L’any 2008 es va detectar la presència d’una foca mediterrània, o vell marí Monachus monachus , a la reserva de Toro, just quan feia cinquanta anys que no s’havia vist en aigües mallorquines L’exemplar devia haver arribat del nord d’Àfrica, on queden poques poblacions L’espècie està catalogada en greu perill d’extinció Fundación CBD-Habitat / Mercedes Muñoz-Cañas En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears Tots…
Narcís Xifra i la seva societat cooperativa
Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…
El grup Trinxet i la Unió Industrial Cotonera
Els Trinxet Avellí Trinxet i Casas Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Avellí Trinxet i Casas nasqué a Vilanova i la Geltrú l’any 1845 Era de família benestant i, en principi, el seu futur estava en el comerç Però als vint anys entrà en el negoci tèxtil del seu oncle Rafael Fonosas i Trinxet, que tenia fàbriques de filats i teixits de cotó a Badalona i a Igualada Rafael Fonosas morí pel disgust rebut quan una riuada s’emportà la fàbrica de Badalona Avellí Trinxet féu societat aleshores —1883— amb l’estampador Josep Carroggio i Torelló, i constituí Carroggio i…
Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina
Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per tothom un estampador, ja que…
Joan Achon. La tradició francesa de l'estampat
França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un filador de cotó…
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare…