Els Trinxet
Avel·lí Trinxet i Casas (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Avel·lí Trinxet i Casas nasqué a Vilanova i la Geltrú l’any 1845. Era de família benestant i, en principi, el seu futur estava en el comerç. Però als vint anys entrà en el negoci tèxtil del seu oncle Rafael Fonosas i Trinxet, que tenia fàbriques de filats i teixits de cotó a Badalona i a Igualada. Rafael Fonosas morí pel disgust rebut quan una riuada s’emportà la fàbrica de Badalona.
Avel·lí Trinxet féu societat aleshores —1883— amb l’estampador Josep Carroggio i Torelló, i constituí Carroggio i Trinxet. Aquesta societat muntà una fàbrica de teixits de cotó a Manresa i una de filats a Sant Quirze de Besora que es diu encara can Trinxet. El 1895 vengué la seva participació, però es quedà amb els telers de Manresa, que traslladà a Monistrol de Montserrat.
Però tampoc aquí s’aturà. De la força hidràulica passarà a la de vapor. El 1900 va començar a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó a l’Hospitalet de Llobregat, al costat del Canal de la Infanta. El 1913, quan tenia seixanta-vuit anys, donà entrada en el negoci als seus fills Francesc i Antoni Trinxet i Mas, creant Avel·lí Trinxet i Fills.
El fundador morí el mes d’abril del 1917. Havia militat en el partit liberal reformista. La fàbrica de l’Hospitalet tenia aleshores 22.000 pues de filar, 364 telers estrets i 35 d’amples, destinats a llençols, un dels productes clau de la casa.
La família Trinxet.
Francesc i Antoni Trinxet continuaren el negoci. El primer havia tingut una empresa a Monistrol, també de teixits de cotó, que fusionà al final del segle amb la del seu pare abans del traspàs de la indústria al Baix Llobregat. Antoni Trinxet havia estudiat Comerç i passat una temporada al Brasil.
El 1918 compraren la filatura de cotó de Miquel Gras al mateix Hospitalet. La seva secció de filats s’ampliarà així a 30.000 pues. El 1921 compraren una altra fàbrica —filats i teixits— a Castellar del Vallès i el 1924 crearen Indústries Complementàries del Cotó SA, dedicada a tints i aprests.
Al final del 1929, Avel·lí Trinxet i Fills —perquè encara es deia així tot i haver mort el pare feia dotze anys— s’integrà a la Unió Industrial Cotonera, SA, a la qual aportaren els seus actius industrials, menys la secció de telers automàtics que seran traspassats a Trinxet SA, constituïda el 1933.
A dalt, la fàbrica de filats de Carroggio i Trinxet a Sant Quirze de Besora. A baix, la fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (La Ilustració Catalana, 1907). Avel·lí Trinxet s’associà amb l’estampador Josep Carroggio el 1883 i el 1895 va establir-se pel seu compte. La seva fàbrica més important s’instal·larà a l’Hospitalet de Llobregat.
Després de la guerra d’Espanya de 1936-39, Francesc Trinxet fou nomenat gerent de la Unió Industrial Cotonera, i ocupà aquest càrrec fins a la seva mort l’any 1941.
El 1944 la família Trinxet recomprà a Unió Industrial Cotonera SA els actius industrials que s’havien traspassat quinze anys abans. El grup quedarà aleshores format per Trinxet SA —creada el 1933—, les esmentades Indústries Complementàries del Cotó SA i Confeccions Reunides SA més Trinxet i Companyia SRC, Trinxet Industrial SA i Tints i Aprestos Moderns SA, creades aleshores. El grup tenia llavors 32.000 pues de filar, 5.400 de tòrcer, 635 telers, tint, blanqueig, aprests i taller de confecció, és a dir el cicle complet del cotó. El president del grup fou Antoni Trinxet i Mas fins a la seva mort el 1949. Les activitats industrials cotoneres s’acabaren el 1981.
La Unió Industrial Cotonera SA
Aquesta societat, bé que tardana, té interès per suposar un dels pocs intents de concentració de la indústria cotonera. Fou, però, un fracàs.
La Unió, patrocinada pel Banc Central i per Arnús-Garí SA, es constituí el 7 d’octubre de 1929. La crisi econòmica i industrial serà el seu principal impulsor. Inicialment, suposà la integració de les empreses següents:
- Fàbriques Ròmul Bosch SA, de Roda de Ter
- Iglesias i Suqué, ex-Manufacturera de Cotó, de Reus
- Modernes Filatures de Cotó SA
- Antoni Perearnau, de Ripoll
- Agustí i Francesc Coma i Freixa, de Monistrol de Montserrat
- Josep i Ramon Vilaseca i Forcada, Ripoll
- Gaietà Bori, de Monistrol de Montserrat (can Gomis)
L’operació es trobava oberta a altres fàbriques, i s’hi afegiren:
- Avel·lí Trinxet i Fills, de l’Hospitalet de Llobregat
- Domènec Jordana, cal Gat, de Sant Joan de les Abadesses
El 1931 la fusió integrava 12 fàbriques amb 140.000 pues de filar i 600 telers; 5 de les fàbriques utilitzaven l’electricitat, comprada, com a força motriu i 7 l’energia hidràulica pròpia. El capital nominal era de 35 milions de pessetes, però l’efectiu inicial fou de 20 milions.
Marca d’Avel·lí Trinxet, 1903.
El primer que va fer la nova societat fou una emissió d’obligacions (29 d’octubre de 1929) per 15 milions de pessetes, amb un interès del 6%. La garantia era el mateix actiu social —terrenys i maquinària—, i els bancs promotors es feren càrrec de la col·locació dels títols.
El 1929 la situació era de crisi en el sector cotoner. L’entrada en el grup de l’empresa Trinxet creà la sensació que l’experiència podria ser un èxit i arribar a una autèntica concentració industrial, però no anà més endavant. De totes maneres, el primer any d’activitat fou positiu; hom produí beneficis i pagà el 7% de dividend a les accions ordinàries. Els següents exercicis, abans de la guerra, no ho foren tant.
El 1939, la Unió Industrial Cotonera patirà problemes financers, al marge d’uns anys que es caracteritzen per l’escassetat de cotó i d’energia elèctrica. Haurà de tancar i vendre algunes fàbriques i el 1942 llogar tota la secció de teixits.
Anunci (Barcelona Sociedad de Atracción de Forasteros, 1931). El 1929, Avel·lí Trinxet s’integrà a la Unió Industrial Cotonera. Un intent de concentració del sector, que fracassà. El 1944, la família Trinxet recuperà els seus actius industrials.
Les discussions entre els socis crearen una situació delicada. La solució es trobà a través d’algunes personalitats prestigioses del sector tèxtil català, encapçalades per Eusebi Bertrand i Serra, que ocupà la presidència de la societat i en fou el primer accionista. El 1944, però, els accionistes de la Unió Industrial Cotonera, excepte Avel·lí Trinxet, acordaren vendre les seves accions a Juli Muñoz i Ramonet, el qual estava comprant empreses tèxtils —Nebots de J. Batlló, entre d’altres— que havien de configurar en el futur la seva Unió Tèxtil Industrial SA —UNITESA— el 1959, un altre fracàs a curt termini.