Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
la Vall de Lierp
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un…
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…
Isàvena

Vista del terme d'Isàvena, amb el cap municipal de Pobla de Roda a la dreta
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça.
Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’Éssera…
Mare de Déu de Goient (Saünc)
Art romànic
Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’origen del…
les Paüls
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d’Espés; l’antic terme és a la vall alta de l’Isàvena (vall de les Paüls), fins a l’inici del congost d’Ovarra.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…
Llaguarres

Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu hortalisses i conreus…
regió de la Seu d’Urgell
Regió (7537,1 km2) que ocupa el NW de Catalunya, corresponent als Pirineus Centrals catalans.
Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb…
Castell de Cancer (Graus)
Art romànic
La caseria de Cancer 462 m d’altitud és a migdia de Graus, dominant l’antiga ribera de l’Éssera, per l’esquerra S’hi arriba per l’antic camí de Graus a Aguilaniu Probablement el nom de Cancerh conserva en la seva arrel el fet d’haver estat un antic castell L’any 1085, en l’organització del castell de Graus, l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan concedí a Vidal Garcés de Cavallera, pregat pel rei Sanç Ramírez, “ illo Castello qui est exiente de Valle Magna ” en heretat i en propi alou, a més d’unes hisendes al castell de Graus, i establí com a termenals d’aquest nou castell des de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina