Resultats de la cerca

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080 A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu…

Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…

Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol de 977, en què…

El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també Pontils per…

Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la …

Desenvolupament enciclopèdic Lluís Nicolau i d’Olwer fou el primer que atribuí l’autoria d’aquest poema a l’abat Oliba de Ripoll L’ Epicedion traspua certa ambició literària Compost en versos de deu síllabes, reproduint el ritme dels asclepiadeus menors catalèctics, es divideix en 24 estrofes de quatre versos, amb les lletres inicials de cada una seguint l’ordre alfabètic de la A a la Z Ramon Borrell de Barcelona i l’abat Oliba mantingueren una sincera amistat, fins a l’extrem que el comte encarregà l’educació del seu fill, el futur Berenguer Ramon I, a l’abat de Ripoll Mort el comte, Oliba…

Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…

Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc  misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…