Resultats de la cerca

Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…

Situació Restes de l’església d’aquest poble abandonat, un dels tres que es trobaven al Sobac o vessant esquerre de la Noguera Pallaresa J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Joan de Colinos es troben en un vessant de la muntanya sobre el curs de la Noguera Pallaresa, abans que el riu arribi a Rialb Mapa 23-10215 Situació 31TCH485007 Cal anar-hi des de Beranui, poble situat a uns 6 km de Rialb per la carretera que va a l’estació d’esquí i muntanya de Portainé Passat el poble, a 1 km, cal deixar la pista en un revolt molt pronunciat i prendre una pista abandonada, en direcció a ponent, que a…

Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b, poc abans d’…

Situació Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació ECSA - MA Font L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva Mapa 32-11 251 Situació 31TCG085781 Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls És un curt passeig de 15…

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…

Àrea de nidificació del pica-soques blau Sitta europaea als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló més cap al S es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa Sembla que a València hom observa…

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…

Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent de la serra…

Situació Minses restes d’aquest petit edifici romànic, els carreus del qual han estat reaprofitats per a bastir tanques i bancals dels voltants ECSA - MÀ Font Construcció pràcticament arruïnada situada entre camps abandonats i no gaire lluny del llogaret d’Espollà, a migdia Les restes de l’edifici han quedat quasi amagades en adequar-se els seus voltants com a camps de conreu La caseria d’Espollà es troba entre Gavarret i Sirès, a l’esquerra del barranc homònim que forma part de la capçalera de la vall de Sirès, tributària per la dreta de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213…