Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
Política
Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.
Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística…
Sant Bartomeu de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…
La metàfora del Barça
Venda de productes del Barça, sd Prisma El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club” El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari dient-ho tot sense dir res la funció substitutòria del Barça d’aquells anys El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió collectives En certa manera, la gent del Barça havia girat el…
De Locis Sanctis de Beda i d’altres textos (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 151 De Locis Sanctis Foli 4, decorat amb una estructura arquitectònica, ornamentada molt modestament hom hi ha situat les llegendes dels llocs de la Passió Arxiu Mas Còdex compost per 168 folis 13 × 21,20 cm, escrits en lletra minúscula carolina amb tinta negra i epígrafs en vermell, que conté una miscellània d’obres de Beda, sant Isidor i sant Agustí, entre d’altres textos * La seva decoració, no gaire abundant, a penes ha estat comentada per alguns investigadors anteriors R Beer * el considera una producció de mitjan segle XI i crida l’atenció sobre la…
El Tancament de Caixes
Caricatura de l’actitud dels gremis barcelonins durant el Tancament de Caixes, 1899 GS El Tancament de Caixes va generar un gran nombre de comentaris a Catalunya, que, en general, elogiaren l’actitud dels comerciants i els industrials que es negaven a fer efectiu el recàrrec impositiu Hi hagué, però, importants veus discrepants, que la consideraven una actuació més atenta a la defensa d’interessos materials oposició de contribuir a palliar el dèficit generat per la guerra cubana, que no pas a la reivindicació idealista dels principis comunitaris catalans Un dels textos més ideològics, de més…
Apologistes, gramàtics i lexicògrafs
El segle XVIII presenta unes quantes mostres d’un gènere que s’ha convingut a anomenar “apologies” en defensa de la llengua catalana Acceptant una certa flexibilitat en la definició d’aquesta mena de papers, se’n pot fer una llista considerable tant a Catalunya com al País Valencià Les apologies escrites a Catalunya tenen les seves arrels en textos del segle anterior —especialment en el Sermó d’Onofre Manescal i en l’Ateneo de Josep Romaguera— i s’estenen fins al segle XIX —Josep Pau Ballot i fins Joaquim Rubió i Ors— En totes, s’hi descobreix un to reivindicatiu d’enfrontament amb opinions…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
El mite dels agermanats
La mitificació de les Germanies ha estat un fenomen tardà, del segle XIX, lligat al concepte de llibertat El mite, encarnat sobretot en alguns herois agermanats, és, per tant, essencialment revolucionari i, com a derivació, patriòtic, restringit geogràficament a Mallorca i al País Valencià És també el mite d’una derrota, fet no aliè al caràcter català —cal pensar en la guerra dels Segadors o en l’Onze de Setembre— La seva llarga gestació ha seguit, a més, una trajectòria sinuosa i, fins i tot, contradictòria, fet que li dona unes característiques força especials Les Germanies, revolta social…
Els ateneus
Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina