Resultats de la cerca
Es mostren 1192 resultats
Zimri-Lim
Història
Rei de Mari (~1788-58 aC).
Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria…
quema
Història del dret
Imposició que gravava el tràfic de mercaderies entre els regnes de València i Castella.
Fou establerta durant el segle XIV com una modalitat del dret de marca o represàlia, amb la finalitat d’indemnitzar amb el seu import els damnificats per les guerres amb Castella Per això hom en digué també dret dels damnificats De fet, però, en els temps ulteriors fou una exacció fiscal com una altra L’any 1403 el seu import fou fixat en dos diners per lliura de les mercaderies que eixien del Regne de València cap a Castella o anaven de Castella cap al Regne de València Normalment, fou arrendat juntament amb el peatge, i hi foren carregats censals, talment com sobre les altres…
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels…
Joan Cardells i Aleman
Escultura
Pintura
Artista plàstic.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el…
els Tres Tombs
els Tres Tombs
© Fototeca.cat
Folklore
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven…
Aleix I Comnè
Nomisma d’or amb les efígies del’emperador Aleix I Comnè (anvers) i de Jesucrist (revers)
© Fototeca.cat
Història
Emperador de Bizanci (1081-1118).
Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…
mona

Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…
anomalia Pioneer
Astronàutica
Desviació que s’observa en les trajectòries de les sondes Pioneer 10
i Pioneer 11
respecte de les trajectòries que hom pot calcular tenint en compte l’efecte gravitatori del Sol i els altres cossos que formen part del sistema solar.
Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de…
Sant Muç

Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina