Resultats de la cerca

Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere Hylaeosaurus

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i…

En els crustacis hi ha un parell de maxilles, i en els insectes i els miriàpodes n'hi ha dos En els insectes, el segon parell de maxilles és soldat entre si i forma el llavi inferior Les maxilles tenen una funció mastegadora, que pot, però, modificar-se, segons el règim alimentari de l’animal

Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…

Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…

Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i resisteixen…

Coincideix amb el període d’estre del cicle ovàric El moment de l’ovulació és acompanyat de tot un conjunt de canvis morfològics i fisiològics aparició de plomatge diferent en els ocells, d’apèndixs i expansions en els peixos, d’excrecions oloroses en els mamífers i hiperèmia dels òrgans reproductors i canvis de comportament És l’únic període en què les femelles accepten la còpula Hi ha femelles amb un sol estre a l’any que sol tenir lloc a la mateixa estació cada any, i n'hi ha amb dos estres o més Els mascles solen ésser actius durant tot l’any, i la presència d’una femella amb estre…

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa Inclou molts…