Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Desitjós
Literatura catalana
Novel·la anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a Miquel Comalada, de l’orde de Sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora, però, el pròleg —d’autor diferent del del cos del relat— escrit per a l’original més extens Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament franciscana La…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
Albània 2014
Estat
Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea –sollicitada el 2009– van continuar centrant gran part de l’atenció informativa Gràcies als importants progressos de les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, al juny, la Comissió Europea va recomanar de nou que s’acceptés Albània com a país candidat per a l’adhesió i finalment tots els països de la UE van acceptar-ne la proposta, a diferència del que havia passat al mes de desembre del 2013, en què cinc països de la UE es van negar a atorgar aquest estatus Les relacions amb els…
Adolfo Bonilla y San Martín
Historiografia catalana
Assagista, editor i historiador de la filosofia.
Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat…
Rodrigo Rato Figaredo

Rodrigo Rato Figaredo (2007)
© Simone D. McCourtie / Banco Mundial
Economia
Polític castellà.
Llicenciat en dret 1971, amplià estudis a la Universitat de Berkeley Membre del comitè executiu nacional d'Alianza Popular 1979-86, que el 1989 esdevingué Partido Popular PP, del qual fou sotssecretari general, ha estat membre i responsable de diverses comissions al Congrés dels Diputats Arran de la victòria del PP en les eleccions generals del 1996, José María Aznar el designà vicepresident segon del govern espanyol En 1996-2000 fou també ministre d'economia i hisenda, i a partir de la segona legislatura del PP, l'any 2000, ministre d'economia, ja que l'anterior ministeri fou dividit en…
Iraq 2012
Estat
Al final de març va tenir lloc una cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, la primera celebrada a aquest país des del 1990, que oficialitzava, així, el retorn del país a la comunitat de països àrabs La guerra a Síria va ser el tema central de la cimera, entorn de la qual els països àrabs es van mostrar dividits Els països del golf Pèrsic, especialment l'Aràbia Saudita i Qatar, eren partidaris d'armar l'oposició siriana, mentre que la resta optaven per la via diplomàtica Síria no va participar en la cimera, ja que està suspesa per la violenta repressió contra la població En el comunicat final es va…
Francesc Boix i Campo

Francesc Boix en el camp de Mauthausen
Fotografia
Fotògraf.
Aprengué la tècnica fotogràfica amb el seu pare, fotògraf aficionat, i el 1934 entrà a treballar d’aprenent a la casa de fotografia Romagosa El 1936 s’adherí a les Joventuts Socialistes Unificades, una de les organitzacions del PSUC, i collaborà en el seu òrgan, la revista Juliol El febrer del 1938 s’incorporà a la 30a Divisió de l’exèrcit republicà, fet que li permeté de fotografiar els fronts d’Aragó i del Segre Exiliat a França el 1939, fou internat als camps de Setfonts i de Vernet En començar la Segona Guerra Mundial, amb altres excombatents republicans, s’incorporà a la 28a Companyia…
La guerra de les ones
Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes
i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina