Resultats de la cerca

Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en…

Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració estrigilada,…

Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…

Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a…

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les…

Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del…

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas  fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…

Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari…