Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
art islàmic
art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al món islàmic.
El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intellectual El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i villa de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts i els edificis…
Josep Piqué i Iserte

Josep Piqué i Iserte (1974)
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Antoni Llena i Font

David i Goliat, escultura d’Antoni Llena del 1992, a la plaça dels Voluntaris
© Fototeca.cat
Art
Artista plàstic.
Els seus inicis 1962-64 es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’ art pobre que, promogut per Alexandre Cirici , difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup 1969-70, al Collegi d’Arquitectes de…
hipnobrials
Botànica
Grup de molses pleurocarpes, amb perístoma doble, que inclou la majoria de les molses grosses que formen catifes al sòl o al medi aquàtic.
Crevillent

Detall de la Casa de la Vila de Crevillent
© Francesc Candela Bueno
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, que ocupa el vessant sud-oriental de la serra de Crevillent i una gran part de la plana litoral intermèdia entre els deltes del Vinalopó i del Segura.
L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…
Bagdad

Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iraq i del muḥāfaẓa de Bagdad, a la vora del Tigris i prop del punt de major aproximació d’aquest amb l’Eufrates.
Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
Les tifàcies
Tifàcies 1 Boga de fulla gran Typha latifolia a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca x 0,3 b flor masculina, amb tres estams les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments x 10 c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant x 5 d el fruit és un aqueni amb un llarg…
teixit

Teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina