Resultats de la cerca

Perspectiva de la part més estreta de l’estany de Banyoles, que uneix les seves dues meitats Al sud-oest, dominant les muntanyes properes a l’estany, la serra de Rocacorba Ernest Costa L’estany de Banyoles 14, entre els principals espais naturals del sistema transversal A la comarca del Pla de l’Estany, al sud dels Pre-pirineus orientals, es localitzen dos conjunts d’estanys corresponents als embuts d’aflorament d’un sistema hidrològic de tipus càrstic El més important es troba molt a prop de Banyoles i està integrat per un gran estany, el de Banyoles, i una desena de petits estanyols i…

Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…

L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…

El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva El…

Situació Costat sud-est de l’església, amb l’absis principal il’absidiola sud ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al centre de Brullà, poble que es troba a la riba esquerra del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 0” N - Long 2° 54’ 16,8” E Brullà és travessat per la carretera D-8, la qual parteix de la N-114 a 5 km de la sortida de Perpinyà, a mà dreta hom hi pot arribar també per la D-2, que s’inicia a la N-9, a mà esquerra, venint de Perpinyà, davant el trencall de Vilamulaca PP Història Brullà deu probablement el seu origen a una villa romana i l’indret és històricament…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

Situació El poble de Gausac s’escampa en un indret enlairat, a 994 m d’altitud, entre el Joèu i la Garona, des d’on domina la població de Vielha, que s’arrauleix ala banda meridional Mapa 148M781 Situació 31TCH193309 L’església de Sant Martin es dreça a l’entrada del poble, just al costat de la carretera que uneix aquesta població amb Vielha, amb la qual, atès el creixement urbà, s’uneix pràcticament, bo i formant-ne un barri FJM-AMB Església L’església de Sant Martin és una construcció gòtica que ha conservat alguns elements i accessoris romànics de gran interès Crist esculpit en un bloc de…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…