Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de…
La Costa Brava meridional
La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…
Castell de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell Encara el 1213…
Mostela
La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…
Marroc 2014
Estat
En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol En política exterior va…
La Vidriera Catalana. Josep Vallès i Joan Ligé
Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau,…
El musclo zebrat
El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…
Fonollosa

Fonollosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…
Antigua i Barbuda

Vista de la costa d’Antigua i Barbuda
© Tourism of Antigua and Barbuda
Estat
Estat de les Petites Antilles que comprèn les illes Antigua (280 km2), Barbuda (161 km2) i Redonda (1 km2); la capital és Saint John's, situada a l’illa d’Antigua.
La geografia Respecte a l’agricultura, els principals conreus són la canya de sucre, la fruita i les hortalisses La ramaderia bovina ha assolit importància, com també la pesca, especialment de marisc La indústria deriva bàsicament de la transformació de la canya, però també tenen un cert pes el tèxtil, la fabricació de mobles i l’assemblatge de components electrònics El transport es fa per bones carreteres, pel port de Saint John’s, i per l’aeroport de Coolidge, situat 7 km al NE de Saint John’s El comerç exterior, molt deficitari, intercanvia manufactures i béns de primera necessitat Les…
quimiòstat

1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina