Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau 1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…
, ,
Pere Calders i Rossinyol
Pere Calders i Rossinyol
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i dibuixant.
Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…
, ,
Baltasar Porcel i Pujol
Baltasar Porcel i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…
,
Pere Gimferrer i Torrens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cinematografia
Escriptor, traductor i crític literari i de cinema.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…
, ,
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter
Literatura catalana
Política
Escriptor, editor i polític.
Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…
, ,
Literatura i política
La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
Francesc Xavier Llorens i Barba
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…