Resultats de la cerca

Les perllongades absències del president José Eduardo dos Santos, en el poder des del 1979, van suscitar tota mena de rumors sobre el seu estat de salut i la seva successió Dos Santos va romandre fora d’Angola en una ocasió dos mesos seguits i en una altra, tot un mes, al novembre La televisió pública portuguesa va informar que en la darrera ocasió havia estat internat en una clínica oncològica de Barcelona, una notícia que va desmentir el Govern angolès, que va dir que es tractava d’un viatge privat Entre els possibles millors successors de Dos Santos hi ha Manuel Vicente, nomenat fa un any…

L'any 2009 Laos va inaugurar la primera connexió ferroviària directa entre la seva capital, Vientiane, i la capital tailandesa, Bangkok Amb l'objectiu principal d'incrementar el nombre de visites turístiques al país, aquesta connexió va reforçar els lligams econòmics i comercials amb Tailàndia, però això no va impedir que el país veí expulsés uns 4000 refugiats laosians de l'ètnia hmong al llarg de l'any Pel que fa a l'àmbit econòmic, la taxa de creixement del país va ser propera al 7% Amb tot, Laos va mantenir un dels índexs de pobresa més elevats del món, per sobre del 30% de la població…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí…

L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805, capbreus s…

Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…

Són esmentats per primera vegada el 1348 Els corregidors castellans constitueixen, de fet, el resultat de la política reial de tendència absolutista que transpiraven les Partidas d’Alfons X A la fi del s XIII els successors immediats d’aquest sobirà iniciaren la tramesa de jutges reials als municipis, anomenats jueces de salario i jueces de fuera parte , la finalitat dels quals equidistava entre la cosa jurisdiccional i la política Els corregidors toparen a Castella amb l’hostilitat dels concejos , que els consideraren com un greu obstacle per a llur autonomia, però la monarquia els anà…

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte…

Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església…

El convent de Sant Francesc de Barcelona forma part de l’important conjunt d’edificis desapareguts al segle XIX en aquesta ciutat Conegut també amb el nom de Sant Nicolau dels Menors o dels Framenors, era situat al Raval, entre les Drassanes Reials, l’extrem de la Rambla i la plaça dels Framenors La tradició diu que en un petit hospital de peregrins s’hi va estar sant Francesc d’Assís el 1211, en la seva estada en la ciutat Tot i que el conjunt conventual tenia diverses edificacions bastides al llarg dels segles i enderrocades el 1837, hi hagué una primera església possiblement…