Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…

Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…

Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…

Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Interès dels catalans per la política 1995 Des de fa alguns anys, un centre de recerca català, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, elabora i publica anualment un sondeig d’opinió dels ciutadans de Catalunya, amb una mostra força àmplia Entre altres termes, es pregunta als entrevistats la seva opinió sobre qüestions polítiques i ideològiques i també se’ls demana que facin una valoració de les principals institucions polítiques i socials del país A continuació es presenten i es comenten algunes dades significatives extretes de les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada el 1995…

Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…

Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…