Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
filtre

filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar diversos…
producció
Música
Terme amb el qual hom designa la posada en escena d’una òpera amb un plantejament unitari i coherent de tots els elements que la componen.
Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner 1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una…
Torre de Sant Salvador (Camarasa)
Art romànic
Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà…
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
ametlla mística

Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes…
càpsula fonocaptora

càpsula fonocaptora
(CC0)
Electroacústica
Transductor mecanoelèctric emprat en la reproducció de discs fonogràfics, que transforma els senyals mecànics o moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.
Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de…
Mota de Vila Muntà o de Sant Nazari
Art romànic
Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot arribar seguint la…
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina